FAQ’S

Una comunalitat urbana és un concepte que es refereix a una forma d’organització comunitària que té lloc en un entorn urbà. En la seva essència, una comunalitat urbana és una estructura social que fomenta la participació ciutadana, la col·lectivitat i la presa de decisions col·lectives en els assumptes que afecten a una determinada comunitat urbana.

Aquest concepte es basa en la idea de la governança local participativa, on els residents d’un barri o una ciutat es reuneixen per discutir i prendre decisions sobre qüestions comunitàries com ara urbanisme, seguretat, infraestructures, serveis públics, medi ambient, cultura i altres afers rellevants per a la vida quotidiana dels habitants.

La comunalitat urbana pot prendre diverses formes i manifestacions segons el context cultural, polític i social de cada ciutat o barri. A vegades, es tradueix en la creació de consells de veïns, comunitats de pràctica, associacions de veïns, cooperatives locals o altres formes d’organització comunitària.

Els principis fonamentals d’una comunalitat urbana inclouen la participació inclusiva de tots els membres de la comunitat, la transparència en els processos de presa de decisions, la diversitat de punts de vista i la col·laboració entre els residents i altres actors locals, com les autoritats municipals, les empreses i les organitzacions de la societat civil.

A La Frontissa, creiem en el poder de la col·laboració i la participació comunitària per abordar els reptes locals i promoure el benestar de totes les persones de la nostra comunitat. Cada veí, cada veïna, cada entitat, cada iniciativa aporta una riquesa única al nostre teixit social, i juntes podem assolir grans fites i crear un futur més prometedor per a totes.

Ja sigui que tinguis una idea innovadora per millorar la nostra comunitat, una habilitat especial que vulguis compartir, o simplement un desig de connectar amb altres membres de la comunitat, hi ha un lloc per a tu a la Frontissa. No importa si ets una entitat local, una iniciativa comunitària o simplement una persona amb passió per fer la diferència, totes som benvingudes a unir-nos al nostre moviment de comunalitat.

Quan treballem juntes, podem aconseguir grans coses. Podem crear espais de trobada que promoguin la inclusió i la diversitat, desenvolupar projectes que millorin la qualitat de vida dels nostres veïns, i establir vincles duradors que enforteixin el teixit social de la nostra comunitat.

Així que uneix-te a nosaltres a la Comunalitat i ajuda’ns a construir un futur més vibrant, més inclusiu i més equitatiu per a tots. Junts, som més forts.

L’economia social és un model econòmic basat en els principis de solidaritat, cooperació, participació democràtica i finalitat social. Es distingeix dels models econòmics convencionals per posar l’èmfasi en les persones i la comunitat, en lloc de prioritzar el benefici econòmic individual o empresarial.

Aquest model econòmic abasta una àmplia gamma d’organitzacions i empreses que comparteixen aquests principis, com ara cooperatives, associacions, mutualitats, fundacions, empreses socials i altres formes d’entitats sense ànim de lucre. Aquestes entitats poden operar en diversos sectors econòmics, incloent la producció, els serveis, el comerç, la sanitat, l’educació, la cultura, el medi ambient i altres àmbits.

Els principis clau de l’economia social inclouen:

• Participació democràtica: Les decisions es prenen de manera col·lectiva i democràtica, donant veu a tots els membres de l’organització, ja siguin treballadors, clients, usuaris o altres parts interessades.
• Finalitat social: L’objectiu principal de les entitats d’economia social és generar impacte social positiu i contribuir al benestar de la comunitat. Això pot implicar la creació d’ocupació de qualitat, la prestació de serveis essencials, la protecció del medi ambient, la promoció de la inclusió social, entre altres aspectes.
• Solidaritat i cooperació: Les entitats d’economia social fomenten la solidaritat entre els membres i promouen la cooperació entre les organitzacions per abordar els reptes socials i econòmics de manera conjunta.
• Autonomia i gestió responsable: Les entitats d’economia social mantenen una estructura de propietat i governança autònoma, i es comprometen a una gestió responsable i transparent en la seva activitat econòmica.
• Repartiment equitatiu dels excedents: En lloc de prioritzar la distribució de beneficis entre els propietaris o accionistes, les entitats d’economia social reinverteixen els seus excedents en la consecució de la seva missió social o en el benefici dels seus membres i la comunitat.

L’Economia Social i Solidària (ESS) és una altra manera d’entendre i fer economia: una que posa les persones, la comunitat i el planeta al centre.

Els valors i principis clau de l’ESS inclouen:

• Cooperació: És cooperar en lloc de competir en el mercat.
• Sostenibilitat: És treballar plegades per un futur més just i sostenible.
• Acció col·lectiva: És buscar solucions col·lectives als reptes del dia a dia.

A través d’aquestes infografies, et convidem a conèixer els valors, els beneficis i l’impacte real que l’ESS té al nostre municipi.

L’economia de proximitat és un concepte que fa referència a un model econòmic que posa l’èmfasi en les relacions locals i en el suport als negocis, productors i serveis de la comunitat immediata. Aquest model fomenta la compra i el consum de productes i serveis que s’originen o es proporcionen a prop del lloc de residència del consumidor.

Les característiques principals de l’economia de proximitat inclouen:

• Suport als negocis locals: Aquesta forma d’economia promou el suport als negocis i productors locals, com ara comerços de barri, mercats de productes locals, artesans, agricultors locals, entre altres. L’objectiu és fomentar l’activitat econòmica i el desenvolupament de la comunitat local.
• Reducció de la cadena de subministrament: L’economia de proximitat busca reduir la distància entre els productors i els consumidors, eliminant intermediaris i minimitzant la cadena de subministrament. Això pot contribuir a reduir els costos, disminuir l’empremta ecològica i millorar la transparència en la producció i el comerç.
• Foment dels lligams socials: Al comprar a negocis locals, els consumidors poden establir relacions personals amb els propietaris i treballadors dels comerços, creant una sensació de comunitat i pertinença. Això pot generar un sentiment de suport mutu i cooperació dins de la comunitat.
• Promoció de productes frescos i de temporada: L’economia de proximitat pot fomentar el consum de productes frescos, de temporada i de proximitat, com ara fruites i verdures, productes agrícoles, formatges, pa artesà, entre altres. Aquest consum pot ser més saludable i sostenible, ja que redueix la dependència dels aliments processats i els productes amb una gran empremta ecològica.
• Sostenibilitat ambiental: Reduir les distàncies de transport entre els productors i els consumidors pot contribuir a disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a millorar la sostenibilitat ambiental. A més, l’ús de productes locals pot reduir la necessitat d’embalatges excessius i els residus associats al transport de llarga distància.

El suport mutu en economia fa referència a una pràctica o concepte en què els membres d’una comunitat o col·lectiu es recolzen mútuament per satisfer les seves necessitats econòmiques, socials o emocionals. Aquesta pràctica es basa en el principi de solidaritat i col·laboració entre els membres d’una comunitat, en comptes de confiar únicament en les institucions o les relacions mercantils.

Algunes formes comunes de suport mutu en economia inclouen:

• Comerç entre iguals: En aquest model, els membres d’una comunitat intercanvien béns o serveis entre ells sense utilitzar diners com a intermediari. Això pot incloure intercanvis de productes, habilitats, coneixements o temps, en funció de les necessitats i els recursos de cada persona.
• Grups de compra col·lectiva: Aquesta pràctica implica que els membres d’una comunitat s’agrupin per comprar productes o serveis en quantitats més grans i a preus més baixos. Això pot ser especialment beneficiós per a productes de consum comuns, com ara aliments, articles de neteja o productes de primera necessitat.
• Bancs de temps: En aquest sistema, els membres d’una comunitat intercanvien hores de treball o serveis entre ells, utilitzant una unitat de temps com a moneda. Això permet als participants accedir a serveis que necessiten, mentre ofereixen els seus propis serveis a altres membres de la comunitat.
• Xarxes de suport comunitari: Aquestes xarxes estan formades per membres d’una comunitat que es reuneixen per oferir suport emocional, logístic o econòmic en moments de necessitat. Això pot incloure ajuda amb mudances, cuidat de nens, suport en moments de crisi, entre altres formes de solidaritat.
• Cooperatives: Les cooperatives són empreses propietat dels seus membres, que treballen junts per satisfer les seves necessitats econòmiques comunes. Això pot incloure cooperatives de consum, cooperatives de producció, cooperatives de crèdit, entre altres formes de cooperatives en què els membres es recolzen mútuament.

Un bé comú és un recurs o un aspecte de la vida col·lectiva que és considerat com a valuós per a una comunitat o societat en el seu conjunt. Aquests béns són compartits per tots els membres de la comunitat i són accessibles per a ús i gaudi per part de tots, sense exclusió.

Els béns comuns poden ser de diverses formes i incloure una àmplia gamma de recursos, serveis o aspectes de la vida social. Aquí tens alguns exemples:

• Recursos naturals: Això pot incloure l’aigua, l’aire net, els boscos, els rius, els oceans, els parcs naturals, els ecosistemes, entre altres recursos naturals que són essencials per a la vida i el benestar de la humanitat.
• Infraestructures públiques: Aquests poden incloure carreteres, ponts, ferrovies, ports, aeroports, xarxes elèctriques, sistemes de sanejament, sistemes d’aigua potable i altres infraestructures essencials per al funcionament de la societat.
• Coneixement comú: Això inclou el coneixement científic, la cultura compartida, les arts, la literatura, la música, la tecnologia i altres formes de coneixement i expressió cultural que són accessibles i compartits per a tota la societat.
• Espais públics: Aquests inclouen places, parcs, zones de passeig, biblioteques, museus, centres comunitaris, espais d’oci i altres espais que estan oberts per a l’ús i gaudi de tota la comunitat.
• Serveis públics: Això pot incloure l’educació pública, la sanitat pública, els serveis socials, el transport públic, la seguretat pública, entre altres serveis que són proporcionats per a l’interès i el benefici de tota la societat.